Marató Salut Mental

L'any passat vaig expressar els meus dubtes sobre els criteris científics que es van seguir des de la Fundació La Marató, a l'hora de seleccionar els trastorns mentals als quals anirien destinades les ajudes del 2008. Posteriorment, vaig fer una modesta valoració del que havia donat de si la jornada televisiva.

Avui he donat un cop d'ull als projectes d'investigació als quals s'han destinat quantitats importants de diners. I continuen els dubtes. Els trastorns mentals s'estudien des d'una perspectiva biopsicosocial. Fa temps que es té en compte un model de vulnerabilitat-estrès. Repasso els esmentats projectes amb deteniment i no hi veig representada de manera significativa ni la vessant psicològica ni la social.

Penso que els ciutadans mereixem que se'ns expliqui més detalladament quins han estat els criteris científics que s'han seguit a l'hora d'assignar les ajudes econòmiques, quins són els objectius concrets dels projectes de recerca, quins han estat els resultats obtinguts en edicions anteriors i la repercussió que han tingut aquests tant en la comunitat científica com terapèutica.

Per tirar endavant amb confiança, caldria estalviar-se opacitats, com la de la imatge promocional.

El boig

[Quadre: Egon Schiele]

"Bé el vam mirar, en això, al boig, pel camí! Bé el cridàvem per son nom, i el contemplàvem amb somrís manyagós, i li tocàvem la mà amb dolçor, i sol·licitàvem sa atenció per tots els mitjans suaus que se'ns ocorrien!... Tot inútil: com si fos sord, com si fos cec. Aquella mirada esbarriada, divagadora, es travessà amb la nostra sols un cop en son curs fluctuant i misteriós de la terra al cel. Es veia ben bé que l'home havia perdut el record, la noció de sa existència, la facultat perceptiva de la vida exterior; que era sord i cec a ella, com si se li hagués escapat l'ànima i anessin, els transmissors d'aquesta, moguts per un rodatge desenfrenat. Quina cosa més trista, més misteriosa, més punyent, Déu meu!"

Narcís Oller

La bogeria, pàg. 124.

Grooming

Un altre verb en anglès.

Per definir l'assetjament sexual a menors, a través d'internet.

Grooming.

Periodisme de querosè

Cas Aitana. Un bon moment per recordar el terme definit pel cèlebre periodista del The Washington Post, Ben Bradlee: periodisme de querosè.

Quantes víctimes innocents ha causat darrerament en el nostre país?


Al Periódico de Catalunya ho expliquen així:

«Els periodistes som víctimes d’una dinàmica en què no creiem: els que aposten per tractar una història d’una determinada manera són les empreses –va dir ahir, dia en què Aitana va ser enterrada a Parla, un municipi de Madrid, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius–. Hi ha una contaminació general, i la informació de successos arriba a dimensions excessives. Sobretot en les televisions, però en aquest cas també en els diaris. Fins i tot en un dels més seriosos».

El diagnòstic sembla definit. Falta aplicar els remeis, és clar.

Qui hi està disposat?

L'eternitat en silenci

A vegades em sento atordida pel brogit incessant dels mitjans de comunicació. Tant de soroll.

Heu experimentat alguna vegada, de manera fugaç, una felicitat infinita? Una connexió harmoniosa i total amb el món que us envolta? Una pau interior indescriptible?

Friedrich Nietzsche parlava d'instants que són portes obertes a l'eternitat. El psicòleg humanista Abraham Maslow va definir les peak experiences.

No ho sé.

Per a mi, aquests instants són en silenci.

Lluny de casa

En els darrers anys, triomfen els espais televisius sobre ciutadans del nostre país que han fet fortuna lluny de casa. Espanyols, madrilenys, catalans... Normalment, es contacta amb persones que han reeixit en el seu projecte; els fracassats no desperten massa interès. No es tracta de desplaçar-se fins a Suècia, posem per cas, per a trobar-se amb un pobre emigrant que està deprimit i sobreviu amb penes i treballs. Suposo que en temps de crisi econòmica, aquesta mena de programes -als quals sóc molt aficionada- alimenten fantasies diverses sobre prosperitat en terres llunyanes. Res de nou, per altra banda. El que més em sorprèn d'alguns entrevistats és la manera com descriuen el seu vincle amb el país d'acollida. Alguns s'hi senten tan identificats que fins i tot sembla que hagin trobat el paradís particular. El seu autèntic origen. Quan se'ls pregunta per retornar a la mare pàtria, malgrat que puguin sentir certa nostàlgia, ni tan sols s'ho havien plantejat.

Pels qui no tenim plans immediats de viatge, la lectura és una manera meravellosa i econòmica de desplaçar-se ben lluny, fins a indrets insospitats. Aquest cap de setmana me n'he anat a Nova York de la mà d'Antonio Muñoz Molina. D'aquí a ben poc, viatjaré en el temps amb Kapuscinski fins a Angola. Atès que es vaticina el final de l'era low cost, qui sap si el viatge literari serà l'autèntica promesa. Per si de cas, vaig fent la maleta.

Fans

[Fans dels Beatles]

Músics, polítics, esportistes, actors... les celebs fan perdre l'oremus a legions de fans que exhibeixen comportaments que, si més no, criden poderosament l'atenció. Algú pot comprendre que un noi o noia cridi, plori o fins i tot pateixi una lipotímia quan assisteix a un concert de David Bisbal? Què hi ha de patològic en tot plegat?

La psicologia ha descrit la Celebrity Worship Syndrome (Síndrome d'Adoració a les Celebritats) com una forma d'interacció parasocial en la qual alguns individus esdevenen obsessionats amb un famós o més, de manera similar a quan es produeix un deliri erotomaníac. S'ha plantejat, entre d'altres, la hipòtesi que certes persones puguin patir dèficits cognitius relacionats amb la flexibilitat i l'aprenentatge associatiu. Els resultats trobats fins el moment, fan pensar en una vulnerabilitat individual a l'hora d'enganxar-se a la veneració d'alguna estrella, sigui quina sigui.

Es podrien escriure rius de tinta sobre l'anomenat fenomen fan, que s'enfoca des d'altres punts de vista que no són l'estrictament psicologista. Si us interessa el tema, podeu llegir-ne més aquí o aquí.

Caçadors de dones

"Por lo demás, nada. Ninguna mujer, nada que prometiera una aventura, aunque fuera fugaz. Su fastidio fue en aumento. Era uno de esos hombres jóvenes a los que su hermoso rostro les ha favorecido mucho y en los que todo está constantemente dispuesto para un nuevo encuentro, para una nueva experiencia, uno de esos jóvenes que siempre se hallan en tensión, para lanzarse a lo desconocido de una nueva aventura, a los que nada les sorprende, porque, estando siempre al acecho, lo calculan todo, a los que no se les escapa ninguna oportunidad erótica, porque ya al primer vistazo captan a cada mujer desde el punto de vista sensual, tanteando y sin distinguir si se trata de la esposa de su amigo o de la criada que les abre la puerta que conduce hasta ella. Cuando uno con cierto desdén califica a estos hombres de "cazadores de mujeres", lo hace sin saber cuánta verdad, cuánta capacidad de observación ha quedado plasmada en el término, pues, en efecto, todos los instintos apasionados de la caza, el rastreo, la excitación y la crueldad moral vibran en la vigilancia infatigable de semejantes individuos. Están permanentemente a la espera, siempre preparados y decididos a seguir una aventura hasta el borde del abismo. Siempre cargados de pasión, aunque no se trata de la del enamorado, sino de la del jugador, frío, calculador y peligroso. Entre ellos los hay perseverantes, a los que más allá de la juventud, y gracias a esa expectación, la vida entera se les convierte en una incesante aventura, a los que un único día se les descompone en cientos de pequeñas experiencias sensuales: una mirada al pasar, una sonrisa fugaz, el roce de una rodilla cuando se sientan frente a alguien. Para ellos, la experiencia sensual es una fuente que fluye eternamente, alimentando y estimulando su vida."

Stefan Zweig

Ardiente secreto, pàgs. 12-13.

Fumant espero

El Mundo informa avui de la relació que existeix entre el risc que els infants pateixin TDAH i el fet que les mares fumin durant l'embaràs. La informació no és del tot nova perquè ja fa temps que aquest risc és ben conegut.

Segons el manual Psicología del desarrollo, un càlcul basat en les dades de gairebé 100 estudis indica que fumar cigarretes durant l'embaràs causa la mort d'uns 5.600 nadons als Estats Units, igual que 115.000 avortaments. De les morts, 1.900 casos són per la síndrome de mort infantil sobtada, en la qual un infant amb aparença saludable es troba mort inesperadament. Els altres 3.700 moren a l'edat d'un mes, molts d'ells perquè són massa menuts per sobreviure. S'estima que fumar durant l'embaràs contribueix al naixement de 53.000 nadons baixos de pes anualment i de 22.000 que necessiten cures intensives. Per altra banda, les fumadores embarassades tenen un risc més elevat que les no fumadores de sofrir complicacions, com hemorràgies durant l'embaràs, la mort del fetus o el naixement del nadó mort. Com que les dones que fumen durant l'embaràs tendeixen a fer-ho després del part, es fa difícil separar els efectes de l'exposició prenatal i postnatal de la cigarreta.

Fumar en estat de gravidesa sembla tenir gairebé els mateixos riscos en els nens quan arriben a l'edat escolar que quan es beu alcohol durant l'embaràs: límits d'atenció deficients, hiperactivitat, ansietat, problemes d'aprenentatge i comportament, problemes lingüístics i perceptuals-motors, QI baix, nivell d'escolaritat insuficient i disfunció cerebral mínima. És possible que fumar durant l'embaràs pugui alterar l'estructura o el funcionament cerebral del nen, amb efectes en el comportament a llarg termini; que l'exposició passiva al fum de la cigarreta després de néixer pugui afectar el Sistema Nerviós Central, que fumar pugui alterar el comportament de la mare, afectant d'aquesta manera el del seu fill o que les mares que fumen puguin ser menys tolerants al comportament dels infants.

Malgrat les evidències científiques, encara hi ha fumadores embarassades que asseguren que sofrir ansietat durant la gestació és més nociu que el fum de la cigarreta, per aquest motiu continuen amb l'hàbit. Em prengunto d'on hauran tret la informació...

Goodbye low cost

A La Contra d'avui hi entrevisten Jeff Rubin, ex economista, cap del CIBC, a qui han acomiadat per anunciar el final de la globalització i de l'era low cost. Segons Rubin, el preu del petroli, autèntic responsable de la recessió, ho farà insostenible. Rubin pronostica un retorn al passat, a un estil de vida connectat al localisme i al producte rural autòcton. Si fossin certes les seves prediccions, estaríem davant d'un futur millor?